INT. BIBLIOTECA DE L'ESCOLA - TAULELL DE DEVOLUCIONS - HORA DE DINAR
L'Ada, d'onze anys, seu ben dreta darrere del taulell de devolucions amb una acreditació plastificada que diu ALUMNA BIBLIOTECÀRIA. En Milo fa lliscar un llibre atrotinat sobre el taulell i es gira per marxar.
Ada
Quiet aquí. Els llibres es tornen a la bibliotecària, no al taulell.
Milo
El taulell el tens al costat. És gairebé com si fos el teu braç.
Ada
Vas agafar aquest llibre quan teníem set anys. En tenim deu.
Milo
M'agrada llegir amb calma.
Ada
Tres anys no és calma. Tres anys és anar-te'n a viure amb el llibre.
Milo
Quant és la multa? Tinc quatre monedes i un botó. És un botó molt bo.
Ada
Una moneda al dia. Ho he calculat a l'hora de dinar. Mil noranta-sis monedes, perquè hi ha hagut un any de traspàs. I la senyora Pell m'ha deixat sola al taulell aquesta setmana. Sola vol dir que no s'accepten botons.
Milo
D'acord. I si hi poses el segell i no el torna a obrir mai més ningú?
L'Ada obre el llibre per les últimes pàgines i es queda ben quieta.
Ada
Milo. Algú ha escrit a la pàgina cent dotze. I a la contracoberta. I a la butxaqueta de la fitxa.
Milo
No hi he escrit. L'he arreglat. Se m'ha acabat l'espai.
Ada
Escriure en un llibre és fer-lo malbé. Qui fa malbé un llibre va a la Carpeta Vermella, i qui és a la Carpeta Vermella no n'agafa mai més cap.
Milo
Llegeix-ho abans de decidir. Sisplau.
Ada
«En Biscuit no es va morir. En Biscuit només estava molt i molt cansat. Es va aixecar i es va menjar un entrepà.»
Milo
L'entrepà és perquè se sàpiga que està bé.
Ada
En Biscuit es mor a la pàgina cent onze. Tot el llibre va d'això. Va plorar tota la classe. El senyor Haddad va plorar, i això que ensenya futbol.
Ada
Les bibliotecàries no plorem. Posem segells.
Milo
Vaig llegir l'última pàgina onze vegades. Es moria cada vegada. Algú havia de fer alguna cosa.
Ada
I després el vas amagar tres anys.
Milo
El vaig amagar perquè no el trobés el meu germà petit. Es pensa que tots els gossos de tots els llibres són el nostre gos.
Ada
I per què el tornes avui?
Milo
Perquè el segon llibre va arribar dilluns. El tens al carretó. En Biscuit surt a la portada. O sigui que o és viu o aquesta portada està feta amb molt mala idea.
L'Ada agafa el llapis de darrere l'orella d'en Milo, esborra una línia i escriu amb lletra petita i polida.
Ada
No. Ell no es menjaria mai un entrepà. Només menja crostes, ho diu a la pàgina nou. I no passa volant per sobre l'escola, això és una ximpleria. Torna a casa fent la volta llarga, passa per davant del forn i tothom l'espera a la reixa.
Milo
Et saps la pàgina nou?
L'Ada segella el llibre vell, després agafa el nou del carretó i el fa lliscar pel taulell.
Ada
Tornat. Aquest l'has de tornar d'aquí a dues setmanes, no tres anys. I si en aquest li passa res, primer me'l portes a mi.