Normes per a l'avi

Para. Abaixa les mans. Deixa estar el coll, ja te l'arreglo jo. Va. Arriba a les quatre. Són les quatre menys nou. Tenim nou minuts i jo tinc onze normes. Les duc al braç. No em miris el braç. Mira'm a mi.

Norma u. No parlis del genoll. Ningú vol sentir parlar del genoll en una primera cita. Jo no vull sentir parlar del genoll, i això que t'estimo.

Norma dos. Fes-li una pregunta. I després, que això és el que costa, espera. No contestis tu per ella. Que ho fas. Vas preguntar al de la fleca si tenia molta feina, i després li vas dir «segur que sí» i vas marxar.

Norma tres. Si demana pastís, tu demanes pastís. Si no, no facis allò de no demanar pastís i després menjar-te el seu. Aquesta és de l'àvia. Perdó. Però la duc escrita al braç, o sigui que.

Les normes de la quatre a la set són sobre el barret. En resum, sense barret.

Norma vuit, els diners. Pagues tu. Tret que vulgui pagar ella. Llavors hi insisteixes, però no gaire, dues vegades, i a la tercera la deixes guanyar i dius: «Doncs la pròxima pago jo». Així aconsegueixes que hi hagi una pròxima vegada. Ho he llegit.

N'havies fet mai cap, de cita? A part de l'àvia? No? Jo tampoc. D'acord. Doncs estem igual. Ja està bé. De fet, està bé.

Per què mires la porta. És ella? La de l'abric verd? Va. Oblida les normes. La norma nou és respirar. La deu i l'onze no les puc llegir, se m'han esborrat amb la suor.

Dona'm la mà. T'hi escric «fes una pregunta». Petit, que no ho vegi. Va. Ves-hi. Seré a la parada de l'autobús. Si va malament, tossiré.