INT. COTXE D'AUTOESCOLA - APARCAMENT DEL CENTRE D'EXÀMENS - DIA
Toby encara té les dues mans al volant. Mira de reüll el bolígraf de qui l'examina i es gira, amb molt de compte, per mirar-li la cara.
Puc dir una cosa, abans que escriguis res? Ja sé que el bolígraf ja es mou. Veig que es mou. Però m'agradaria que constés la seqüència dels fets, perquè això de la rotonda, ben mirat, no ha estat del tot cosa meva.
U. La senyalització. Hi ha un senyal que diu Centre i una fletxa que apunta, diria jo, a una bardissa. Dos. El camió. Has vist el camió. El camió tenia opinions sobre quin era el seu carril, i les opinions anaven canviant. Tres, i aquí vull ser just amb mi mateix, la comprovació dels retrovisors ha estat excel·lent. Ho has dit tu. Has dit «bé» en veu alta. Ho he sentit. Això consta, amb la teva veu.
I després hi ha la part que reconec que des del seient del costat fa mal efecte, que és la parada. A mitja volta. Amb l'intermitent cap al costat contrari. No t'insultaré dient que això ho ha fet el cotxe.
Era la meva àvia. A la illeta de la rotonda. Els dimarts fa els parterres per a l'ajuntament, armilla reflectora, aquella cosa petita per agenollar-se. He passat el revolt i s'ha aixecat i m'ha saludat, amb la paleta, amb tot el braç, i no pots no saludar la teva àvia. No pots. Ningú pot. Al formulari no hi ha cap casella per a això, però n'hi hauria d'haver. He saludat, el cotxe ha fet el que fan els cotxes quan treus una mà del volant, i el camió, això se li ha de reconèixer, ha estat molt comprensiu.
Per tant. Responsabilitat parcial. Compartida amb una senyora de setanta-quatre anys i una bardissa. Marca el que hagis de marcar, no discutiré. Només et demanaria que ho fessis bastant de pressa, perquè ja ha acabat amb els pensaments i ve cap aquí, i si pregunta com ha anat jo ja he de ser fora d'aquest cotxe.