Elin ja ha trucat. Quan s'obre la porta fa un pas enrere, amb els braços ben plegats contra el cos pel fred, i mira cap al rebedor, més enllà de la dona.
Elin
Hola. Perdona. Hi és? No. Millor. Vull dir, que cap problema. Només venia a buscar l'abric. El blau. És al ganxo de darrere la porta de la cuina, sota el seu folre polar.
No cal que me'l vagis a buscar, ja puc... d'acord. Gràcies.
T'has tallat els cabells. Et queda bé. Més curts.
Et volia dir, ara que ell no hi és. Gràcies pels diumenges. Per posar un plat més sense preguntar. A casa no ho fa ningú, això. Mengem amb el plat a la falda.
No ploro. És el fred. Tinc fred perquè no tinc l'abric.
Ah. L'has trobat.
Saps què. El podries tornar a deixar allà? Al ganxo. Sota el polar.
És que, si encara és aquí, encara tinc una excusa per trucar. No per ell. Pel suc del rostit, sobretot.
No li diguis que he vingut. Si pregunta de qui és l'abric, digues que és meu i que tornaré a buscar-lo. Diumenge.
Llicència d'assaig
Llicència gratuïta de blablabla per assajar escenes